.: Sant Julià de Canalda :.

Sant Julià de Canalda és l’església parroquial del poble des que fou consagrada pel bisbe d’Urgell, Nantigis, l’any 901. En l’acta de consagració apareix amb el nom de Kanavita i ja sortia citada l’any 839 en la consagració de la Seu d’Urgell.
El temple actual és el resultat de tres èpoques diferenciades: dos absis pre-romànics; el campanar, la volta i la porta del segle XII, i la sagristia i el creuer del segle XVIII. Del segle IX i X només es conserven els absis quadrats de migjorn i de llevant amb les pedres que no estan posades en filera.
La nau central és del segle XII així com la porta d’arc adovellat de mig punt del mur de migjorn, la qual conserva ferros de dibuix senzill (tires amb dues volutes en un extrem) i la façana de ponent amb el campanar d’espadanya de la mateixa amplada que la façana que li dóna un caràcter singular.

A la segona meitat del segle XVIII, gràcies a la bonança econòmica i al creixement demogràfic, es va ampliar l’església, es va aixecar la coberta i es va construir dues capelles laterals i la sagristia a llevant, coincidint amb l’art del barroc. L’escala exterior data de l’any 1867.
De la segona meitat del segle XIX es conserva la trona i les fonts baptismals amb la reixa, dintre l’església i a la sagristia, la calaixera i l’armari de les priores.
Dins del terme parroquial hi havia al segle XIX cinc esglésies: Sant Julià, la parroquial, les sufragànies de Sant Agustí d’Isanta i Sant Miquel de Vilanova, i les capelles de Sant Joan de Puig-Arnau i Sant Martí de Cavallera. L’església de Vilanova, el 1897, passà a formar part dels Torrents de Lladurs.